Crònica duathló Vilafranca

Aquí va sa meva crònica de sa primera vegada que he pujat a podiúm, encare en resaca de ses festes des meu poble, vaig decidir correr el duathló de Vilafranca;

Són les tres i mitja i haquent sortit de sa feina i dinant més que depresa, en deu minuts només per fer una bequedeta, partim cap a Vilafranca.

Coe per recollida de dorsal, xarradeta amb els amics i comentant els diversos canvis del circuit, pensava que sèria s'únic Triat, però no !! hi havía dos companys més i en Jaume Cirer d'expectador i animador de sa cursa, gràcies Jaume.

Tots a n'es punt de sortida, començ a correr i molt mal col.locat, tancat per tots els costats en vaig sortir com vaig poder, i poc a poc vaig començar a sentir bones sensacions, veia com anava pasant als companys i cada vegada em trobava millor;

Arribant a n'es punt de sa primera transició, agaf sa meva bicicleta i cametes me valguen, aquí si que ja era l'ho meu, un circuit fàcil però molt embuedis, curves per aquí curves per allà, però jo em trobava molt acomodat, remontant cada vegada, havíen de fer cinc voltes i pasat sa primera volta uep!!! vaig veure en Joan Tour, aquí si que ja vaig tenir un bon punt de referència, vaig anar per agafar-lo i mirar de pasar-lo i si em venía be, també deixar-lo, sa cosa em va sortir bé, ja que quan li vaig pasar vaig veure que no em podía seguir i aquí ja vaig anar a fer el meu millor temps, ja que quan hagués vengut sa transició de tornar a correr tenía el risc de que m'hagafes, a mida que anave fent voltes ses sensacions eren més bones i amics dir-vos que les vaig aprofitar ben aprofitades; Fent sa derrera volta vaig veure devant meu en Joan Albert, uep!! un altre per intentar agafar, ja que es un m-40 i heu vaig aconseguir, però sabia que quan arribar el moment de posar-me a correr heu tendría mal.lament, a sa transició ell ja va sortir abans que jo i aquí ja heu tenía fotut, vaig acabar sa volta agafant un ritmet que no m'he asocas molt, sempre el tenía a tres metros de jo i pareixia que el tenía a cincuante metros, cagondena!! durant més de mitja volta tot era un puja i baixa ritme, ell baixava i jo aprofitava per tenir-lo a un metre, llevors tornava a pujar ritme i el tornava a perdre, fins que el vaig veure que ja no podía seguir augmentant el ritme i jo sempre intentant guardar una bala dins sa meva recàmera per el derrer trocet, vaig aprofitar sa seva baixada de ritme per augmentar el meu i pasar-lo, vaig anar a tot lo que em donaven ses cametes, sofrint per arribar abans qu'ell, no tenía no forçes per girar el cap i sabre si baixar ritme o no, i a cincuante metres ja de s'arribada i sensa sentir cap alè derrera ses meves orelles, vaig sabre que havía fet bona cursa, però no hagués pensat mai que faria tercer de m-40 i el disset de sa gèneral, per jo tota una satisfacció.

Ahh!!! dir-vos que aquesta crònica la he feta amb ajuda de na maria, ja que a jo em va més be donar-li a n'es pedals que fer escrits com aquest.