jueves, 6 de junio de 2013

Triatlón Cala Millor 2013

Bufff, no sé ni per on començar, el meu primer triatló, la que devia ser una de les meves millors experiències, i una mica més i no estic aquí davant l'ordinador intentant ordenar tots els records i sentiments viscuts el diumenge, que van ser molts, i molt grats!


Perquè si senyors, aquesta que escriu, que s'ha recorregut la serra de tramuntana de punta a punta com una cabreta, es cague literalment quan ha d'entrar al mar.


La setmana anterior al triatló va ser durilla, ja que havia de treure el temps de sota les pedres per poder entrenar, una cosa per mi difícil de fer aquest any. I lo pitjor, dormint poc i malament, pensant que m'havia de ficar a l'aigua, i nadar 1500 metres, ahhh, allà al mig del no res, sola, fent glub glub, i sense poder aferrar-me a res, ahhhhhhhhh!!.

Divendres intento anar a entrenar els faros amb en Tito, en Santi, en Jose, l'Àlex i en Toni, però va ser posar el peus a l'aigua i donar-me el yuyu. Els nois m'animen i aconsegueixo llançar-me, però als poc metres decideixo recular cap a la platja, parar-me, respirar i posar-me de nou en marxa. Un petit susto per en Santi, que patia perquè no em veia. Ho sentooooo!! Un cop asserenada tot flueix molt be i nado a gust.

El dissabte quedo amb en Berto i en Nyaco, i junts , parant primer a berenar a Es Cruce, on ens esperen en Manolo i en Carlitos, i on s'afegeix en Pep Vidal, ens dirigim a Cala millor per fer una part del recorregut de bicicleta. M'encanta, un recorregut molt ben trobat, divertit, amb les seves costes i baixades rapidetes, resguardat del vent i per carreteres secundaries. El niño, com sempre, pegant palos, i en Manolo comentant la jugada. En Nyako, tranquil·let, reconeixent el terreny i guardant forces per l'endemà, que tela marinera la que li esperava!!. Mentre en Berto i en Pep m'assessoren en tema tècnica de bici i d'alimentació a dur durant la carrera, son un sol!


La tarda ens la prenem de relax, he de baixar tensió, prenent el sòl a la platgeta, ckeck-in de bici, i a darrera hora, corrent els 5 km del circuit de carrera a peu per visualitzar el traçat. Altre cop al·lucino, a excepció del primer tram d'asfalt, una mica avorrit pel carril, bici, el tram de cros pel mig del bosquet es preciós i amb bones vistes. Una gozada córrer entre pins i amb el mar al fons. Parem a fer la visita de rigor al castellet de Sa Punta de n'Amer.


I arriba la nit, una altra nit en vela pensant en que, per favor, la mar estigui planeta, i faci solet, ja que el dia abans bufava el ventet i estava un pel picada.

I si, 6:30 del matí, un solarro que enamora entra per la finestra de l'apartament, el qual te una terrassa impressionant des de la que veiem tota la platja, fins hi tot la zona on es nedarà el triatló. I de fet, veiem la sortida a les 8:30 (o una miqueta posterior) dels del doble olímpic, perfecte per saber el traçat exacte.


Bosses en mà, ens dirigim cap a la sortida, on anem veien com els primers participants del doble comencen a sortir de l'agua camí ja de boxes. I en Nyaco surt dels primers, mare de deu, aquest nen ha volat!! Una mica més enrere surten en Manolo, en Tritoni  i en Pep, espectaculars també.

 


Un cop van sortint els darrers, comencen a demanar ja als de l'olímpic que es preparin, jo trobo al grupillo d'en Berto, Ruben, Joan Oliver, Ricardo, Niño, i m'uneixo a ells, i ens dirigim a una zona de gespa propera al guarda-robes per canviar-nos i posar-nos els neoprens. I en aquell moment començo a tremolar, ja em veig tota apretada com un xoriç dins el meu flamant neoprè, baixant a la platja i esperant el moment de la veritat. "No puc" són les paraules que es passegen pel meu cervell un cop i un altre. De cop sento en Berto que em comenta que em llanci dins l'aigua per encalentir una mica, m'acompanya, però es superior a mi, em petrifico; alhora els jutges fan sonar el xiulet i demanen que tothom surti de l'aigua, i jo allí petrificada, amb un grupet del triats al meu voltant donant-me ànims per a que em fiqui dins l'aigua. No puuuc!!.  Surto i em col·loco a darrera de tot, amb en Ricki, en Ruben, i els germans Lares, que per poc no arriben (que coi havien estat fent???).




Meeeeeeeeeeeeecc, sortida, tothom es llença ràpidament dins s'aigo, i jo em quedo sola, avançant lentament dins l'aigua. Em començo a mirar els nedadors, no puc, em giro, i li crido a en Robert que em retiro, que no puc, però ell, en Marc i na Caty m'animen per continuar, em torno a girar cap als nedadors, ja es comencen a allunyar, intento donar una passa, impossible, em torno a girar i torno a cridar que no puc, però en aquell moment no sols en Robert em contesta, em contesta tota la gentada que hi ha a la platja veien la sortida, comencen a cridar-me a animar-me per a que continuï, a aplaudint-me, senyor, em vull fondre, no em puc amagar, estic sola i tothom em mira. De pel·lícula!!



Em llanço a l'aigua per pura vergonya, i per a sorpresa meva (pensava que hauria de nedar a braça, surant com pogués…) em concentro i començo a nadar crol, i em trobo de meravella. Fins hi tot em comença a agradar. I començo a agafar velocitat, i no  vaig pas lenta, i a la primera boia de senyalament de platja, ja començo a enganxar als darrers, i començo a passar gent, i em vaig orientant be, i arribo a la primera boia de gir havent passat força gent, i continuo cap a la segona, anant tranqui-la i m'ho començo a passar be i tot, no em fa mal res, vaig descansada i rapideta, i fins hi tot no ho trobo gens llarg; i no he de parar cap vegada. La tornada a la platja una mica caòtica, crec que les boies no estaven del tot alineades amb la sortida, i la gent comença a desperdigar-se, uns cap a la dreta, altres cap a l'esquerra, un batibull de gent!! Jo m'oriento cap a la sortida, el piló vermell, així que intentant no anar massa en diagonal, per si no fos correcte i em poguessin desqualificar, i encerar-me cap al piló vermell. I continuo passant gent, així que surto de l'aigua deixant enrere uns quants participants, i havia començat a nadar almenys uns 3 minuts després de la sortida!!. Però l'únic que en aquell moment em venia al cap era " He tocat terra, he tocat terra, i he pogut nadar 1500 seguits sense fer glup!!" Aquest crec que ha estat el meu vertader triomf, em volia  enfrontar amb mi mateixa, amb les meues pors, i ho vaig aconseguir, i em vaig trobar be!!


Surto de l'aigua i començo a córrer per la catifa vermella, em sento una superstar, tothom mirant-me i aplaudint, en Robert animant-me, en Marc i na Caty fent fotos, i en un raconet m'apareixen el grupillo triat (Santi , Tito , Julio, Llorenç i acompanyants, aquests son els que vaig reconèixer tot passant, no se si en Toni i la Geni hi eren) i ja porto el neoprenè baixat fins a mig cos (cosa que havia assajat amb en Robert) i em dirigeixo veloç a boxes. Transició lenta,  he d'assajar això de deixar les sabatilles a la bici, i fer el salto de la rana com en Reve, espectacular!!. Mentre em farxo sabatilles, casco i dorsal, arriba en Rubèn, i poc després en Reverendo.



Surto pitant davant d'ells, però en menys de 5 minuts en Rubèn em passa a tot gas, i li perdo la pista (si ja dic jo que aquest noi es un diesel, ho aguanta tot, i cada dia està més fort!). En Reve no em passa en cap moment, però em va seguint de ben aprop, i ens anem saludant  en els girs.


Del recorregut de bici contentíssima, durillo, una mica trencacames, però divertit. Tota l'estona m'anava creuant amb triats, i sentia com m'animaven, quins cracks!!. Fins hi tot em va donar temps a conèixer alguns companys d'altres clubs, molt amables amb mi.

Arribada de nou a boxes, transició molt més ràpida, i ara si, ara ve la meva!!! Per fi, els dos peus a terra, i amb les meves estimades sabatilles esportives. Així que surto tranqui-la però amb energia, i poc a poc vaig encalentint cames, i vaig augmentant la velocitat. L'haver fet el traçat la tarda anterior m'ajuda a planificar l'estratègia i les forces, per el que la primera volta la faig una mica més suau, moderant les pujades, i a la segona ja ho dono tot. I lo millor, de nou els triats ens esperen en un revolt, sota l'ombra d'un pi (mare de deu com picava el Lorenzo, no el Llompart, jaja), i al pas de cadascun de nosaltres ens animaven, ens cridaven, fotos, vaja equipazo que tenim, això no te preu, ens aixecaven l'ànim quan anàvem destrossats. Un 10 nois!!!.





Per fi arribo a meta, on m'aturo uns instants abans d'arribar, ja que davant meu justament arribava Miniño, i entrava a meta agafat de la maneta de la seva filla, així que m'aturo, i espero que ells tranquil·lament entrin, es facin les fotos, i quan la meta ja està despejada, llavors entro. I allí m'esperen en Robert i en Marc, que m'han estat seguint durant tota la competició i ha estat pendents de mi. I la resta de triats, que han fet tiempazos!

Per fi, travesso la meta del meu primer triatló!!!!!! (i pensar que tres hores abans estava petrificada a la platja, a punt de retirar-me sense ni tan sols haver-ho intentat). Temps final 2:56:42 (dels que potser s'haurien de descomptar uns 2-3 minuts de petrificamenta), 4arta dona de la general i 1 ª de la meva categoria (que per mi és lo de menys).



Felicitar a en Manolo (amb premi) , en Toni i en Pep per acabar el doble olímpic, guauuuuuuuu, i a en Nyako, que va estar a puntet, i ho feia de cine, però que sols per intentar-ho ja te tota la meva admiració.
I a tots els triats que varen participar en l'olimpic, donant gas a tope!

Gracies a tots els que m'heu animat per fer-ho, els que ho vàreu fer també el dia de triatló, i especialment gràcies a en Robert, que m'aguanta cada dia, i sense el suport del qual no m'hagués ni plantejat el fer-ho.


Per mi ha estat una de les proves més dures que he realitzat, i no físicament, ja que em vaig trobar molt be en tot moment, i no em vaig cansar excessivament, si no mental, i poder dir que he lluitat (superat encara no ho poc dir) contra les meves pors, em fa sentir orgullosa (tot i que hauré de viure molt temps amb el ridícul espantós de la sortida a la platja, snif).

4 comentarios:

  1. Felicitats xula, kin plantel de nines que tenim, guapes, molonas, podiums, etc... vamos, un placer.
    ironplin

    ResponderEliminar
  2. Qué campeona!!!! Enhorabuena Mireia!!!

    ResponderEliminar
  3. MOLT BE MIREIA ...el petrificar-se forma tambe part del tot plegat que anomenam triatlo..

    La por es sana, el pànic es lo fotut...aleshores hem de dominar o tenir entrenada la por ... preveure les situacions i si no podem evitar-les fer- les mes suaus ..

    molt bona crónica , i molt bona cursa

    ResponderEliminar