IM 70.3 Alcudia...por Borja Delgado

Hola Triats!!!!!!

Aquest cap de setmana me vaig estrenar oficialment com a TRIAT i tenia moltes ganes de compartir amb voltros ses experiencies que vaig viure.

Per començar vui agraïr a tots els companys que vaig trobar a Alcudia, en especial a nen Jose Lares, que al final no me va tenir que treure cap tarjeta groga ja que feia de jutge (aunq ell volia fer-ho) i a nes companys de natació que també vaig trobar durant es dissabte, i sobretot a nes grup anònim que totes les vegades que vaig passar per alla durant sa mitja marató de la muerte varen cridar, VAMOS TRIAT!!!! 

Ara fara un any que vaig fer s'inscripció a nes mig Iroman d'Alcudi, una prova que ja duia temps volent fer, i on sempre me quedava sense places. Amb lo qual, duia quasi un any de preparació.

Els messos anteriors havien estat durs, per jo, (despres de tres operacions de lligaments als genois) correr es el meu taló d'aquiles, i havia tengut molesties i sobrecarregues per intentar forçar massa. Però gracies a la meva fisio havia pogut arribar durant els entrenaments als 18Km de tirada, així que me sentia preparat.

Dissabte dematí, i arribo tard a boxes com sempre!!! poc temps per acabar de preparar sa bici, colocar ses gomes a ses sabates, i en Lares cridant-me, te sancionaran antes de començar!!!, així que nirvis.
Despres d'això, temps de sobra per encalentir i per visualitzar sa carrera esperant a sa surtida des meu rang d'edat (surtia dels darrers). Pistoletazo i al aigua. 

Sortia en quarta linea, i esperava trobar peus mes rapids devant per fer un bon segment, però tot el contrari, me vaig trobar gent molt mes lenta que va fer un tap enorme fins a la segona boia, i a partir dels 500m vaig poder trobar un ritme còmode i facil, i sense adonar-men ja era a sa platja amb un parcial de 30'06¨ als 1900m, no m'ho creia, esperava fer 3 min mes i ja vaig sortir ences en mirar es garmin cap a sa T1.

Transició llarga, però ho duia tot molt interioritzat així que me va sortir rodona, en 4'50¨

 

Bici, el sector que mes m'agrada, vaig sentirme molt còmode, vaig anar avançant possicions fins a sa base des tomir, i a sa pujada vaig decidir no forçar a tope, i vaig pujar els 7'5km des coll de femenia 1 minut mes lento que als entrenos.

 

 

A la pujada vaig trobar a nen Jaime Rodriguez, s'altre triat sofridor, mos varem donar anims i varem seguir cap a nes coll de sa bataia. 

Quan vaig mirar es garmin i duiem uns 36km a 28kmh de mitja, vaig veure que estava forçant i me va passar pes cap que pentura seria millor dosificar per sa mitja, però rapidament vaig dir "a ca una puta!!", i per avall cap a caimari tant rapid com me deixaven sa gent que teniem que adelantar.

Desde sa Bataia a sa T2 varen ser 52Km a 38kmh de mitja sense gaire misteri, mes preocupat des drafting i des forats a sa carretera que d'un altre cosa, així que en arribar a sa T2, miro es garmin i havia fet es sector en 2h41minuts a 33'5 de mitja, i amb un somriure a sa cara perque com a minim millorava 10 minuts ses meves expectatives.

 

Pobre iluso, me quedaven 21km, els de la muerte, amb un calor de la muerte.
Sa primera volta de 7km a 5'30, 15 segons mes lento es km de lo que tenia pensat, però acceptable, jo pensava, vamos que ja està fet... ilusoalcuadrado, segona volta, es garmin marcava ritmes propers a 6' x km, dic joder si això es casi caminar! pero jo no camin, pes meus coions que no camin! Ara soc un TRIAT i no camin! 

Tercera volta, ayyy quina tercera volta! A sa tercera me varen començar a adelantar companys i amics, me donaven anims, pero jo anava mig cego, nomes volia arribar a nes próxim avituallament per caminar uns metres, i així evitar pensar en lo que me quedava, vaig arribar a sa meta bastant zombie, ni veia ni escoltava a ningú.
Al final arribo a meta amb 2h04 de mitja marató, i un poc decepcionat a nes primer moment perque no esperava correr tan malament, però en veure que acabo sa carrera en 5h23 minuts es 93 de sa meva categoria i es 994 dels 3800 inscrits (Presi te vaig dir que no m'esperasis a nes podium), vaig començar a estar molt mes content.

Ara desprès de dos dies, on ja he recuperat part dels quasi 4kg que vaig perdre dissabte amb es calor que va fer, ja estic pensant on tornar a competir, i sobretot tornar a competir amb s'uniforme, perque vui correr amb els meus companys, perque ja teniu un triat per sempre.

Ira y fuego (y perdón por el tostón)
Borja