Home de Ferro

Bon dia, ara va la crònica del que ha estat per el moment el repte esportiu mes gran al que m’he enfrontat, mirant l’ ullada enrera veig perfectament al Berto al final de la cursa de S’è quant me deia...” presi l’ any que ve home de ferro no ? “ porsupuestado ! vaig dir jo.
Gairebé un any d’ entrenaments, sofriments, alegries i decepcions això no tan sols ha arribat sino que JA HA ACABAT , ho hem aconseguit , enrera han quedat aquells dies en que no anava be l’ entreno i el cap pensava ...però com? I pretenc fer un LD i avui no puc amb sa meva ànima ???...enrera han quedat també totes les mangarrufes per fer-ho venir be entreno, feina, familia, ...el pensar com ficar tants de kms en tant poc temps en fi, tots aquells mals de caps han quedat enrera.

Berto, Munitis, Toni, Rubén, Javi i el menda lerenda erem els 6 triats, que la nit del 30 anaven a dormir havent deixat les bicis als boxes i veient des de l’habitació de l’ hotel com ja estava fent un vent de cal Deu, veiem com ses gotes arribaven a les finestres de l’ habitació...això que es pluja, ones de la mar o totes dues coses.’...el vent bufava fort tots intentàrem dormir el maxim posible.... a les 5 ja el cul ens feia mal i el temps estava igual....berenant tot eren cares de “ pet “ que intentavem dissimular fent bromes i tal però al fons teniem un PET que vamos....fins i tot els jutges i oficials estaven allà berenant en silenci que no sabien molt be que passaria.

A les 7 a boxes en Javi te la roda de darrera foradada, bona senyal vaig pensar jo, això vol dir que no podrà foradar mentre competim....plovia, feia vent, les palmeres es movien... jo deeeeeeeer pensava , be, p’ alante que per això hem vengut i si els jutges no ho anul.len senyal que ho podem fer....semos triats no ?

Cambra de cridades tots ja col.locats , per elites, grups, opens ....ara si que plou, però plou aigua de bimbolla, el dia està gris plom plom, el personal de creu roja anaven super ben equipats amb trajes especials , arnesos, cascs, etc.... les motos d’ aigua igual, les pigaigues no podien sortir per el moment....mar gruixuda, ones d’ aquestes llargues que t’ alcen i et deixen caure... ( molt a prop de la zona de sortida hi havia l’ hospital psiquiàtric.... el Manuel va estar a punt d’ anar a avisar-los que a la platja n’hi havia 200 que estaven per tancar...)

Ja estam dins l’ aigua....232 cors bategant al màxim, tota la nirviada del moment abans ja està...ara ja hi som, ja som a l’ aigua i me queden 3900 mts ma o meno.... trec el cap cada 4 braçades i l’ espectacle es impressionant, ones, aigua, caps, braços, boies allà lluny.... obligo al coco a que pensi que vaig a sa meva bolla, que m’ es igual , que he d’ arribar a sortir de l’ aigua, ara lo important es l’ aigua, penso en retirar-me...? no , no hi pensis, pensa unaltre cosa, trec el cap men vaig cap a la dreta corregeixo trajectoria, venga va hem fet la primera volta, allò d’ allà al terra damunt s’ arena es un dels elites ? ostres si es un d’ ells ! Miquel a tu bola no hi pensis...queden dues voltes.... la mar s’ està calmant vamos vamos, veig als del meu grup, gorro rosa, algun de groc també... venga va, TERCERA VOLTA ... vamos Miquel que això son 1300mts, ara la mar està quasi plana, es cel i el paisatge son preciosos... ja veig l’ arc d’ arribada, joder ja quasi no hi ha gent...normal, ja arribo....VAMOOOOOS Manuel era allà animant..., au ido cap a boxes, plou està tot banyat, m’he de vestir i vull anar sec .

Hi ha mes bicis als boxes pero no hi ha mes gent a l’ aigua ¿¿??...no han acabat l’ aigua...

Començam a rodar, beu, beu, menja, joder 4000 mts!! ja està fet Miquel ara bici...venga va....me trobo de baixada amb el Toni, amb el Munitis, ara en Javi i ara en Berto..bona senyal ! estamos todos...allà davant dec tenir en Rubén ? si , es ell.... la bici no li va be la cosa no va tenir remei i la coberta li va reventar.... amb ell ja son sis els que he agafat.. de baixada cap a Eivissa veig en Javi desmontant la roda “ no potser !! joder no potser “ en fi llevors ja no el vaig veure i vaig suposar que havia solventat el problema....estava equivocat ...vamos ja duim 80 kms en queden 40 molt de vent de cara, i quant dic molt dic molt, ja n’ estam farts ! a la zona mes muntanyosa no es notava tant però es torna a posar a ploure.....per el camí l’ ambulància no parava de fer viatges per amunt i per avall....vamos ja queden 20 kms i a correr... afluixa Miquel afluixa....relaxa cames, estira bessons, estira, estira..... acaba de menjar solid el meu estomac es propens als flatos .... tenc els peus absolutament banyats.... m’ he d’ aixugar ben be els peus, posar-me be els calçetins secs m’ he de possar reflex a les cames....ufff, tranquil Miquel no es un tri sprint, tant fa si estàs un minut mes a la transició però surt amb els peus secs, reflex possat, la gorra pensa en la gorra ! son les 1400 hores.. joder hora de dinar....podré acabar ? me respondran les cames ? vaig pensar amb els savis consells del Pep de fer entrenos de bici i llevors aquella hora i mitja corrent....ara ja hi som, es el dia , es el moment....ja duc 2’5 kms avituallament no en vull ....punt de gir hi ha l’ amic del asjola me saluda i me dona ànims, avinguda principal TOTA la penya triada, Manuel, Javi, Rubén, la Isa i la meva dona...vamos, l ‘animació brutal, l’ avinguda es venia abaix, i el meu ànim adalt....ja començava a tenir clar que podia fer-ho, km 7’5, començo la segona volta... el sol que feia abans ara ja no hi es....beu, menja, estàs a la meitat.... na rosa deia la part d’ aigua amb cap, la bici amb el cor i el corre por cojones.... ara estic a n’ aquest moment però encara tenc forces no m’he aturat gens... tercera volta me menjaria un bou, no vull mes gels !! vull menjar solid, Asjola no tendrás un bocata de calamares...diu no pero tengo un gel !!! ( que no vull gels...) les neurones ja comencen a ballar, i ara es posa a ploure però ploure ploure ... me vaig creuant amb el Berto i ja n’ estam fins els collons de tot, falta poc...si falta poc...m’ he d’ aturar...caminar ràpid durant 3 minuts però m’ he d’ aturar.....menjo taronja veig les cares desfetes de tots els participants que en cara quedem en peus la meva dona ja havia anat cap a meta i m’ havia dit ens veim a meta !! ens veim a meta pensava jo, queden 4 kms me torno a aturar i me dic que ja no m’ aturo mes ..quant arranqui ja arribo, corrent i amb elegància....km 29’500 me pujo la cremallera me col·loco la gorra be, sent la megafonia, ja hi som 500 mts mes , 4 voltes... donaven una cinta per volta ...menys a la darrera que ja arribes, duc les tres cintes a la ma...cada volta l’he dedicada a un dels meus fills, la darrera per la meva dona.. ens veim a meta ! línia d ‘arribada MIQUEL ROIG dorsal 226 DEL CLUB TRIATS !!! deien per megafonia.... estora taronja...ja hi som.. ja hi som.... ZAS ! JA HI SOM.... me posen la medalla, estic a punt de plorar.... les cames no responen...hi ha en Pepe lolo que gran ! , ja som de ferro....ja som de ferro

El Toni Oliver no sols de Ferro sino que ha quedat 4t d’ Espanya !! el Berto per davant meu....9 hores 7 minuts .( te’n recordes Berto el dia que anàrem a entrenar a porto colom i a menjar paella, dins el cotxe que vaig dir.....? i tu digueres...claro que la terminarás y por delante de nosotros..... ) pues no, per darrera teu, campeón...i el Javi Romero ( Munitis ) s’ ha estrenat com un campió, fent una espectacular part de natació, una molt digna bici ( salvo la caida tonta por saludar je je je ) i uan cursa a peu con un par... y tuvistes el mejor de los premios ver a tu hija en meta gritando papi papi !!! mira por donde, Javier, hace 21 años si nos hubiesen dicho en Avila “ oid, que dentro de 21 años vais a coincidir en una prueba llamada triatlon de larga distancia, en Ibiza, y ademas vais a llegar juntos....” no le hubiesemos creido, le hubiesemos dicho anda ya loco que me estas contando ?


Al Ruben i al Javi, sols afegir que anim, que les coses passen i que igual era lo que convenia...mai sabem si la sort va ser que vos sortis malament per que igual com vos diu la Tere al foro podria haber sido peor....


p.d. A l’ aigua he de dir que vaig tenir ajuda externa, l’ Andreu i el Tolito eren allà, els jutges no ho varen poder veure, però jo si que els vaig tenir al meu costat.
Va per vosaltres !

TRIATS POWER .
El Presi