La nit abans tothom estava molt neguitós i nirviós, el vent, la pluja, la mala mar...ufff, les sensacions no eren bones, no no, en absolut...tots ens anarem a dormir amb un pseudo mal rollito.
a les 7 del matí quant segur que tots ja estavem berenant en la solitut i el silencia del allotjamente a on cadascu estava, va tornar a ploure...., feia fred, jo a la cuina de la casa tenia fred, i estava tapat només pensava i ara m'he de lelvar aquesta roba per possar-me un traje de goma com en batman... però si està gelat !! em vaig tornar al llit a romandre allà en posició horitzontal, no dormir però si intentar descansar un poc mes, i des del llit sentia com plovia i pensava ho anul.laran?? no, no ho faran... joder ho podiren fer... be es hora de partir besos a la meva dona que ja estava desperta , miro als meus fills tots ells dormint i respirant i enfilo cap a boxes...
un pic allà començes a veure un i l' altra , i aquell i unaltre mes i te saluden " ei presi " " hola campió " ... i començes a camviar el xip, aquella peresa i aquell fred de fa usn segons desapareix, i es converteix amb un poquet d' energia i d' ansia i nirvi per que tot començi JA ..., no plou, la mar està en una calma ( precedent a la tempesta ) en fi...sents allò per altaveus de " triatletas a zona de salida " au ido...
els meus triats marxem, marxem cap a les termopilas, com els 300 del Leonidad... en silenci partim, entre rialles que amagen mes por que alegria partim, la nostra caty es allà fent fotos ...quina meravella de cuidadora.... el tito nirviós, " con lo bien que iba yo en los duatlones quine me manda meterme en estos fregaos " el Felip i jo fent el gamba, el Rubén el nostre icono fotogènic allà també, l' ironplin el Berto...el Joan oliver, allí estamos todos, el manolo,
moooooooooooc, au ido al agua.... evidentment el nostre Toni swim el primer en sortir de l' aigua, quin crack! estava molt molt freda, en sortir jo m'he marejat...sentia les veus dels germans guerra pero no els veia, varen ser uns segons de ui ui ui que me caigo...una transició llarguisima per oper a tothom, molt de fred i banyat fa que no te entri el maillot o els manguitos o els guants n iels calcetins etc etc... apa sortim ja amb la bici, HOMBRE en Mateu, repetim, el darrer tri de portocolom distancia olimpica ferem la bici i el correr plegats... apa 100 kms ens ensperen.
Ens ha plogut i fet calabruix, i vent ....jo sense el xubasquero... he agafat una fretada com mai.. repeteixo feia memoria mem en quina ocasió he tengut mes fred i ni al cercle polar artic en vaig tenir tant com aquells moments, aqui se demostra la duresa d' aquest esport, i la duresa moral i física dls que el practicam, " hacia las termopilas marchamos, au au " arribam per començar el correr, tnec toni swim per davant, el joan ara davant ara darrera, e lberto el tito i el manolo per davant, hi ha en ruben, en felip i n' Ironplin per darrera , estam tots ! no hem caigut.... al poc de començar a correr les cames de lnostre millor nedador es posen en vaga i diuen fins aqui !! i el Toni que es una persona amb seny ha fet cas del cos i no ha seguit per que molt probable si ves seguit es ves lesionat, l' assistia el nsotre esstimat asjola que feia de jutge, ( je je aqui era jutge i part ) jo he arribat gelat pero gelat a correr a peu i amb poc temps entro en calor i apa nen a darlo todo, no he mirat el rellotge durant tota la prova lelvat de dues ocasions en fiacr-me dins l' aigua i devers les 11 amb u ngeste de quina hora es ja, es a dir no sabia si duia 5 o 4 o 6 hores... arribo a la recta final i veig el rellotge 4 hores 58 je je je la meva familia es allà, la meva filla s' ha possat les sabates de correr i m'ha acompanayt els darrers metres QUINA PASSADA , vaja familia que tenc han aguantat estoicamente fred i aigua, han quedat xops pero allà eren.... que be, veiam els altres triats com han quedat.
Primer triat i OJO PODIUM a la categoria M-50 Manolo -blasco
segon triat ( compartit per que tenen el mateix temps ) Tito i Berto.
tercer triat el menda lerenda , seguit molt d' aprop per el també master Joan Oliver que ho ha fet amb 5 hores clavades, el nostre Rubén 5e triat, Carles albert i FElip bou tancan la calssificació dels triats del 111
.
A la tristar 55.5 també hi ha hagut uan gran participació triada,,,, però aquesta es unaltre historia i l'han de contar ells.
PROUD TO BE TRIAT and to be the presi.
the presi
molt be, presi, proud of you !!!
ResponderEliminarBien presi, gràcies a nen asloja que va arreglar sa meva empanada mental,jiji, que per cert em va durar fins diumenge al matí. Pensava que es sortia com lany passat de dins saigua, pues no, que no te has enterao que se pita y se nada empanao!!!!! y yo allí nadando a braza, cercant a sal.lota entre es públic, fins que em vaig adonar que no, que esto ha empezao pardal!!! SI ES QUE...
ResponderEliminarIRA Y FUEGO!!!!
Carles Albert-Ironplin
enhorabona a TOTS!!!
ResponderEliminarmolte be, presi!! vaya manera de contar, vaya manera de sufrir, vaya manera de triunfar!! amunt Triats!!
kiko.