Curses per nins, cursa de 5 kms, curses també per els que no corren pero caminen nordicament... ido si, també uan cursa per els nordic walkers ( de texas ?, noooo de nordic ), i per els companys que usen les hand bikes...també s' hi ha pensat amb ells cosa que no es fa tots els dies....
curses per aquells i aquelles que si... ja correm un poquet mes i 5 kms sens fa curt.pero no volem fer una mitja marató...ido també ...tens la de 10 kms run....
i finalemnt la cursa estrella que era la mitja marató de VALL DE MOSSA ...ho posso amb maiuscules per que la curseta en questió era de pinyol vermell...( tela marinera com dirien en castellà )..
El master and commander, KIKO el pobre estava esquenyat, afonic, no hi veia de son, estava fora de si i va donar el máxim, ho va fer mel, tot super ben senyalitzat , el circuit era bellisim, quines vistes, quin aire mes net, quines costes, quin paisatge....petits grans detalls que sols a un que corre amb els mortals se li acudeixen.... per exemple el senyalitzar que a 200 mts tens un avituallament....JO..., això es massa tu ! ...està pensat per quant ja vas pensant " uuufff, estic fet pols..quant trobaré aigua o isotónic ??? quant falta? on som ?...CAP POBLEMA a 200 mts avituallament..
Dir-vos que vaig correr sense molesties al genoll, varem anar plegats amb el nostre triat i master 45 Riky...devers el kms 11 al nostre estimat pepelolo li pega un cratocroquer al isquio o al quadri o al soleo...be a la cama... afluixam un poc , se recupera, seguim, i llevors ja ens adelanten en quique me poso amb ells, ens creuam amb tota la penya, agafam als nordics, compartim paisatge i bon rollo per el camí que dur al port...allà hi ha els triats, buitre, carles, charly brown , la nostra Pilar ...per davant duia al Kannouchi... imparable ! tocispower també el verem... en definitiva dintre del sofriment era agradable de correr. i finalment per a la meva sorpresa 1 hora 37 ... ostres per sortir d' una lesió, i no forçar la machine... MOLT MOLT CONTENT..
Des d' aquesta cronica vull resaltar la tasca de la NOSTRA CUIDADORA Oficial Caty pons, la qual va estar allà donant el call, ajudant i fent que les coses siguin mes fàcils i per jugades d'aquesta p vida que ens ha tocat viure el seu pare va morir unes hores mes tard, te volem acompanyar i fer costat en aquets durs moments, al cel el veiem.
Trias.som..
Enhorabona Presi per la teva recuperació.
ResponderEliminarLa veritat es que el diumenge va esser un dia ple d´emocions intenses que varem sentir pels nostres dos companys triats. Per una part una inmensa alegria per en Kiko, per haver organitzat aquesta Mitja tan fantàstica i per un altra la gran preocupació i posterior tristesa per na Caty.
Des d´aquí tornar a felicitar a n´en Kiko..(avituavalliento a 200mts....no te preu!!! ho contes i no s´ho creu ningú)i dir-li a na Caty que quan torni de Menorca ens trobarà amb els braços oberts per donar-li tot el nostre suport.
Una aferrada enorme a n´els dos triats que sempre estàn pendents i atens dels altres.
Gràcies Presi!! quan un fa feina amb ilusió, humilitat i constancia, i amb els peus a terra, ses coses no poden sortir mal·lament...
ResponderEliminarhe de dir, pendent de fer cartes d'agraïment i la meva propia crónica, que no es pot fer res d'això sense ELS VOLUNTARIS, 120!! varem tenir, casi ná diu el diari....,
simplement, donar-vos una vegada més, i ho faré tantes vegades com faci falta, per que mo sent així, gràcies, de tot cor GRÀCIES!!!
Pulida meva, quin orgull penjar-te la medalla finisher, també a tots els altres companys triats!!
gracies!!
ostres nigú ha pillat el xiste del walker ??? xd xd ese ingenio....
ResponderEliminar